
ES QUEDA SOLA SENSE TU L'ESCOLA
A l'Enric, l'amic i fidel conserge de
l'institut Sant Andreu
Es queda sola sense tu l'escola,
tu que l'omplies com un déu antic
provident i pairal, com qui estintola
vides i feines amb posat amic.
Amb tu s'envola el gust de la xarrola
de cada capvesprada, el llarg predic
de germà gran que et mena i t'afillola,
d'amor i de bonesa sempre ric.
Amb tu se'n van anys i més anys de lluites,
d'utopies i anhels, somiatruites
d'un món on el que és just sigui únic déu.
Sola se'ns queda sense tu l'escola,
plena tan sols de buida xerinola,
orfe per sempre el nostre Sant Andreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada