divendres, 19 de setembre de 2008

2






PER ABRIÜLLS I EMBULLS A LA PERDUDA





Per abriülls i embulls a la perduda,
incert en la incertesa del camí,
amb vol feixuc i amb ala mig caiguda,
amb rem vençut i amb ignorat destí,

camino amb ulls orbats, la pensa muda,
el cor ja vell, esparracat setí
el somni de l'albada i espremuda
al cup la joia i agrejat ja el vi.

Sóc com aquell que, a mig camí del cel,
sent com es fon la cera de l'anhel
que li donava alè i ja dubita

perdut entre l'efímer i l'etern,
xuclat pel tot i el res, penós infern
nel mezzo del cammin di nostra vita.