divendres, 19 de setembre de 2008

37





A CINQUANTA ANYS HE DESCOBERT LA VIDA






A cinquanta anys he descobert la vida:
el sol que entra, vell luxe, casa endins
i l'amor, sempre nou, que fa aclarida
de vells pous ara oberts a mil confins.

Sóc senyor del que tinc: de la sentida
fugaç d'un llessamí que treu flor fins
que l'hivern, corgelant d'enyor l'eixida,
adormissa en silenci vells instints.

Floreix el meu jardí quan mor el dia
i es fa llevant, quan ja ningú ho diria,
un vell i consirós vent de ponent.

I el teu tu se'm fa jo i el jo es fa tu
en un misteri que no sap ningú,
escàpol a la fressa i a la gent.

1 comentari:

dosmes3 ha dit...

Gràcies, Jordi, per la lucidesa,
sincera; sempre irònic i modest.
Quan et trobo a faltar, vinc 'nel bell mig dels teus versos