divendres, 19 de setembre de 2008

4






M'EMMIRALLEN ELS ULLS DE MIL MIRALLS






M'emmirallen els ulls de mil miralls,
tot em crida en la nit i només calla
el teu esguard que es fon en fosques valls
pel rost camí que em xucla i m'atenalla.

El meu pas s'ensendera a corregalls
on, aquissats per l'agulló i la tralla,
renillen desbridats els folls cavalls
segats pel tall obscur de la godalla.

És quimera el camí sempre fressat
per ulls emmirallant la soledat,
retalls perduts de la paraula escrita.

I aprenc ja tard, mirant-me en un resquill
dels mil bocins d'un vell trencat espill,
chè la diritta via era smarrita.

1 comentari:

Alba ha dit...

Cada poema és una meravella, tant se val el bloc! i cada bloc... els pedacets de música... les imatges...
És una plaer anar-los contemplant.
Et seguiré.

abohigas@xtec.cat
(Alba)