45

PER VELLS VERALS DEL SOMNI EL VERS DESPULLA




Per vells verals del somni el vers despulla
la música i la veu: sobre el paper
blanc com la lluna, cada vers s'esfulla
tot teixint com l'aranya el seu esquer.

I com fulla no es mou que Déu no vulla,
regal dels déus, tal volta el vers pervé
a musicar-ho tot allà onsevulla,
o, al cor mateix, el goig que jo m'hi sé.

I només el silenci l'endevina,
suau com és, com una pluja fina
que xiuxiueja lenta tarda endins

amarant estremida la paraula,
feta d'un pic de ver, d'un pic de faula,
i omplint la soledat dels meus confins.