divendres, 19 de setembre de 2008

10





BELL COMPANYÓ PERDUT CERCANT LA RUTA




Bell companyó perdut cercant la ruta,
no em demanis a mi pel dret camí:
pregunta al vent la força irresoluta
que el mena enllà vers l'ignorat destí.

Bell companyó d'ulls nets, segueix i escruta
la soledat del mar, immens setí
que, a tornassol, el sol daurat velluta:
pregunta el camí al mar, no pas a mi.

Pregunta al cel foscant i a l'estelada
que emprèn la inconeguda caminada
per les belles senderes de la nit.

No hi ha camí, bell companyó, ni guia:
sense recel només, sense falsia
escolta el cor que et bat endins del pit