9

AMB MOTS INCERTS DE TRAÇ ESMUNYEDÍS



Poeta negre mort a la forca



Amb mots incerts de traç esmunyedís,
atàvica fillada que estremida
calciga enyors fressant el vell callís
sense nord ni retorn ni deseixida,

cant d'un món esbucat, d'un paradís
on mai les flors perdien la sentida,
dicta al paper, el poeta, el bell encís
d'un cel més clar i d'una més lliure vida.

Però la mort és ara l'únic cant
alçant-se com la llum en un foscant,
vida esclatant contra la mort eixorca:

emmudida la llengua, mut el pit,
ningú farà callar jamés el crit
nascut del cant que penja d'una forca.