SI EN SOLEDAT CAL FER EL CAMÍ
A l'amic Àngel Cervera i Fita.
Si en soledat cal fer el camí, mai sols
no el fem del tot, hi ha sempre qui ens espera
i ens guia pel secret dels corriols
i els indrets perdedors de la drecera.
Des del bressol, amb dolços agombols,
un àngel de nissaga bressolera
ens vetlla el son i ens mena pels revolts
del vell camí fins l'última frontera.
Jo sé del meu: el seu esguard fidel,
tan net i transparent, em mostra el cel
i em lliga al vol, xuclamel de l'altura.
El meu pas, al seu pas serè i suau,
es retroba anhelós d'amor i pau,
cérvol ferit delejant l'aigua pura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada