16

A L'URBS DELS FOLLS ÉS FOLL QUI SE SOPLUJA



Una ciutatz fo, no sai cals,
on cazet una plueia tals
que tug l'home de la ciutat
que toquet foron dessenat.

Peire Cardenal



A l'urbs dels folls, és foll qui se sopluja
sota l'empara amable d'un rafal:
més val restar al serè entomant la pluja
i esdevenir, entre els folls, un foll com cal,

que, al seny, tota oradura sobrepuja,
i l'oripell, a l'or: l'home cabal
és engolit ben tost per la tremuja
i arrossegat vers l'ull de l'embornal.

Drapat amb la follia per gonella,
cal seguir el pas dels folls en carrendella
si no vols acabar clavat a un pal,

que el seny de Déu, als folls sembla oradura,
i desmesura folla, la mesura:
tal dicta el cant d'en Peire Cardenal.