divendres, 19 de setembre de 2008

23







EM PERDO I EM RETROBO EN EL PAISATGE






Em perdo i em retrobo en el paisatge
fressat en cada ratlla, en cada mot
balbucejat al pas del meu viatge.
Es fonia la boira, i ara tot

és concret i real, vell tatuatge
arrapat a la pell, maurant el llot
amb sang i venes i cobrant fogatge
a l'amor que em jugava en un vaitot.

El vell caliu que creia tornat cendra
reviu en mi i em cal de nou aprendre
tactes i flaires vells del meu jardí,

i resseguir una a una les petjades
perdudes en la fosca i oblidades
enllà del temps al llarg del meu camí.