EM PERDO I EM RETROBO EN EL PAISATGE
Em perdo i em retrobo en el paisatge
fressat en cada ratlla, en cada mot
balbucejat al pas del meu viatge.
Es fonia la boira, i ara tot
és concret i real, vell tatuatge
arrapat a la pell, maurant el llot
amb sang i venes i cobrant fogatge
a l'amor que em jugava en un vaitot.
El vell caliu que creia tornat cendra
reviu en mi i em cal de nou aprendre
tactes i flaires vells del meu jardí,
i resseguir una a una les petjades
perdudes en la fosca i oblidades
enllà del temps al llarg del meu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada