divendres, 19 de setembre de 2008

24





ET SÉ EL RECLAM, PERDUT ENDINS L'ENTRANYA




Entre les perdius passa sovint que les unes roben els ous de les altres per tal de covar-los (...). I heus ací una cosa estranya, però nogensmenys ben testimoniada, perquè la perdiganya que s'haurà desclòs i nodrit sota les ales de la perdiu estranya, al primer reclam que sent de la seva vertadera mare que havia post l'ou d'on prové, deixa la perdiu lladre, retorna a la seva primera mare i es posa a seguir-la.
Sant Francesc de Sales, Tractat de l'amor de Déu, Llib. I, cap. XVI




Et sé el reclam, perdut endins l'entranya,
alba de llessamins, vellut de pell
arrapat, com la molsa que el mar banya,
en l'aspra soledat del meu niell.

Orfe d'amor, sóc com la perdiganya
nascuda en niu postís d'un altre ocell,
que, al reclam de l'enyor que mai no enganya,
s'envola envers la mare. Jo per ell

visc i moro i el cerco en la sentida
del vell dolor no dit, seguint la crida
del crit del mar i el vent que em mena a port.

Lluny del camí fressat per la mentida,
vull seguir el vell reclam frisós de vida
que em relliga a l'amor, en vida i mort.