divendres, 19 de setembre de 2008

29





PAS A PAS DEL TEU PAS, A LA SAETA







Pas a pas del teu pas, a la saeta
el teu dolor és el meu, vençut combat
en la veu estremida del poeta
fendint la nit d'un deix de soledat.

La lluna mor al cel i la gaieta
floreix d'enyor en un extrem esclat
i el xiscle foll i trist d'una trompeta
buida de força el vent, i el mar d'embat.

S'arrapa a tu el meu cor en la sentida
del meu dolor fet teu, com escindida,
a mig viure, la crida a l'enforcall.

Pas a pas del teu pas, passa la vida,
vencent el dol amb ors de llum tenyida
al cant d'una saeta, carrer avall.