divendres, 19 de setembre de 2008

28





S'ESFULLEN LES PARAULES, NO LA ROSA






S'esfullen les paraules, no la rosa
que al foc follet de cada abril s'encén,
fràgil arquitectura, gràcil posa,
flaire de carn i llum de pensament.

I tu tan lluny que el goig callat reposa
assossegat on sols el sap qui el sent!
Tot és silenci a casa i cada cosa
es fon de solitud i enyorament.

Visc sols de tu, immers en el misteri
d'aquesta llum i aquest perfum eteri
que resta en tot i que no sap ningú

com solament per ell jo visc i moro,
espero i desespero, ric i ploro,
rosa desclosa cada abril per tu.