S'ESFULLEN LES PARAULES, NO LA ROSA
S'esfullen les paraules, no la rosa
que al foc follet de cada abril s'encén,
fràgil arquitectura, gràcil posa,
flaire de carn i llum de pensament.
I tu tan lluny que el goig callat reposa
assossegat on sols el sap qui el sent!
Tot és silenci a casa i cada cosa
es fon de solitud i enyorament.
Visc sols de tu, immers en el misteri
d'aquesta llum i aquest perfum eteri
que resta en tot i que no sap ningú
com solament per ell jo visc i moro,
espero i desespero, ric i ploro,
rosa desclosa cada abril per tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada