divendres, 19 de setembre de 2008

30





AMOR, SENYOR MAI FRANC DE LLOGA I SOU






Amor, senyor mai franc de lloga i sou,
mar sense calma a qui res venç ni cansa,
motor que el cel i l'estelada mou
i ens mena al ball de la més vella dansa.

Cec laberint que a qui s'hi enclou reclou,
foll atzucac on qui recula avança,
cadena i llibertat, presó i alou,
dolor i remei, tristesa i benaurança.

Per tu visc, per tu moro, per tu escric
un nou poema que ja neix antic,
d'un vol que dol ja lliure de recança.

Per tu em perdo i em trobo i, pel camí,
vaig amollant la vella part de mi,
de vida, com de pell, tot fent mudança.