31

D'AMOR EN DESAMOR GIRANT FORTUNA






D'amor en desamor girant fortuna,
furgant el vell reialme ara esbucat
d'un temps ja traspassat, de cop, tot d'una
es muda el teu sentir i el teu posat.

I em sé com qui travessa la vedruna
d'un món feliç i es sent abandonat
i, no gosant ja pidolar una engruna
del teu amor, et prega pietat.

I en va, si el nom tan piadós et lliga
al do d'amor, el desamor deslliga
nom i cognom que l'amor feia vera.

I no sé com ni on, la molt antiga
vila de Mondragon se'm fa propera,
que, si no ho és, no sé ja què m'espera.