divendres, 19 de setembre de 2008

31





D'AMOR EN DESAMOR GIRANT FORTUNA






D'amor en desamor girant fortuna,
furgant el vell reialme ara esbucat
d'un temps ja traspassat, de cop, tot d'una
es muda el teu sentir i el teu posat.

I em sé com qui travessa la vedruna
d'un món feliç i es sent abandonat
i, no gosant ja pidolar una engruna
del teu amor, et prega pietat.

I en va, si el nom tan piadós et lliga
al do d'amor, el desamor deslliga
nom i cognom que l'amor feia vera.

I no sé com ni on, la molt antiga
vila de Mondragon se'm fa propera,
que, si no ho és, no sé ja què m'espera.