FET AL SILENCI, EN EL SILENCI ET CRIDA
Fet al silenci, en el silenci et crida
serenament tot el que sóc. S'esmuny
la tarda enllà pel rost camí, ferida
per dalles de la sega d'aquest juny.
Arrabasso el que puc. Servo la vida
fugissera estremida dins el puny
i el dolor se'm fa viu en la sentida
de vell encuny de cants d'amor de lluny.
Te n'anaves als límits de la tarda
i t'enduies, perduda entre la farda,
la joia tan callada, i el meu cor
es reclou sol i vern en asceteri
on sols l'enyor em peix, llaga i cauteri,
la flama sempre viva del record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada