39

TOT ÉS BLANC EN LA TARDA MENTRE TU






Tot és blanc en la tarda mentre tu
fas de dona endreçada que neteja
el bé de Déu de peix que als fogons lluu
tan viu i platejat que als ulls fa enveja.

La gent al carrer crida i xerroteja
secrets als quatre vents, i passa algú
amb una ristra de cupons que oneja
com si la sort fos ara el més segur.

I res no val pas com la sort de seure
a casa compartint el pa i el beure
amanyagant la joia de la pau,

i, sense un mot, sentir-se entès encara
en la claror d'aquesta tarda clara,
blanca de tan tibant que és el cel blau