M'ACARRERO SEGUINT LA CARRERADA
M'acarrero seguint la carrerada
amb els pastors que dormen a camp ras
abandonant la cleda on la ramada
viu a l'empara vella del vell mas.
Res no m'apressa si es fa lluny l'albada,
ni res no em mou. sinó qui em mena el pas
cercant en l'enyorança una altra estada
com si el que tinc em fos ja poc i escàs.
Res no somou, però, la fe senzilla
posada en tu, l'amor que m'abracilla
i em salva en el silenci de la nit.
Ni res desfà la joia mai defesa
d'aquest escalf d'amor i de tendresa
que trobo al coixí amable del teu pit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada