
SE M'ENVETA QUE, QUAN SEREU VELLETA
Se m'enveta que, quan sereu velleta
i estant revoleiada en un sofà
amb un whisky a la mà i la cigarreta
oblidada al cendrer, deureu pensar
tot debanant la troca: Que ximpleta!
si sembla que l'ahir s'ha fet demà
quan em feia l'estreta amb el poeta
que els meus amors, de jovenet, cantà...
Ja el temps s'enduia, folles orenetes
vers la tardor, les dolces amoretes
dites al caire frèvol de la mar.
Colliu, que ara n'és l'hora les floretes,
les roses en esclat. Llegiu Ronsard
ans que cendra el caliu sigui en la llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada