41

QUAN AQUESTS ULLS DECIDIRAN QUE MORI

A la manera de Ronsard



Quan aquests ulls decidiran que mori
enviant-me abans d'hora al vell fossar,
i el meu destí encaminat haurà,
la Parca a l'altra riba, i sols implori,

balmes, prats i boscatges!, que algú em plori,
en ma dissort vulgueu-me consolar
donant-me amb vostres braços l'ombrejar
on ja per sempre més el meu cos mori.

Vindrà potser que un poeta amorós,
esgarrifat del meu fat dolorós,
en un xiprer escriurà aquest epigrama:

MORT PEL DOLOR, ON GROGUEJA ARA EL FENC,
JEU ALS TEUS PEUS UN AMANT NAVASENC
QUE ESTIMÀ MASSA ELS BELLS ULLS DE SA DAMA.