6

FRISOSOS DE LA LLUM I DE L'ESPERA




Frisosos de la llum i de l'espera,
dormen els mots un son antic i bell:
macs ignorats al fons d'una riera,
l'aigua del temps els va afinant la pell.

¿Qui els desvetllà del jaç d'una glacera
i, armat de dura escarpra o fi cisell,
omplí de llum i vida la clapera
dient per primer cop 'arbre' i 'ocell'?

¿Qui, afaiçonant joiós cada fonema,
omplí d'amor les ratlles d'un poema?
¿Qui, amb seny tenaç, mot a mot confegia

l'arquitectura gràcil de la ment?
Amb frisança de llum i estremiment,
dorm al fons del vell riu, la poesia.