divendres, 19 de setembre de 2008

7







EM RECLOC EN SILENCIS SOL I VERN





Em recloc en silencis, sol i vern,
solc endins, terra endins al baricentre
de l'esperança nua de l'hivern.
En clausura d'amor, la vida esventra

la carn, la pell, i sento el broll etern
que em bressa en el paisatge que concentra
enyors i esperes, oh dolç si matern,
oh mare que vas dur-me en el teu ventre!

En tu i per tu, reneix en mi l'infant
que bressoles manyaga amb el teu cant
i acarones amb dits plens de tendresa.

Mirant-me en els teus ulls plens de bondat,
em retrobo, i retrobo al teu costat
el vell camí perdut de la infantesa.