
ON RESPIRÍ TEMPS HA, DE NOU RESPIRO
On respirí temps ha, de nou respiro:
retorno als vells topants que han conegut,
feliços de mirar, si enrere miro,
els anys, ara esborrats, de joventut.
Tot el que un dia fou, torno a sentir-ho
encara meu, mig paradís perdut,
ja sense enyor, senyor del Buen Retiro,
tot passejant l'hivern quiet i mut.
Madrid trenta anys enrere, Madrid ara:
la joia enceta aquesta tarda clara
i un sol d'amor el meu ponent encén.
Temps era temps, el temps era suara,
que al temps, l'amor, d'eternitat amara:
Raimon cantava i canta encara Al vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada