divendres, 19 de setembre de 2008

26





SÓC PRESA D'AQUEST TEMPS, DE LA INCERTESA







Sóc presa d'aquest temps, de la incertesa
i la boira del somni, del finit
que em reclama fogatge de certesa
i em lleva pells d'enyor de l'infinit.

Del que és meu sóc senyor, de la bellesa
fugissera dels mots, del cant, del crit,
ric dels meus ulls tranquils en l'orfenesa
del poema anhelat i mai no dit.

Enllà de vells camins per on avenci
topo amb topants, forjats en el silenci,
de soledats sonores on em duu

a teixir i desteixir cada fonema,
cada mot, cada vers del meu poema,
el meu amor fet tot d'enyor per tu.