27

SÓN ROSES JA SABUDES, PRESSENTIDES







Són roses ja sabudes, pressentides
en cendres de l'amor, al foll caliu
de l'hivern fred i vern, a les eixides
de silencis del cor solet soliu.

Són roses ja viscudes, dues vides
iguals per qui reviu el que ara viu,
amor i enyor, en hores i sentides
i rereveres amb empelts d'estiu.

Claror i olor i passió que advera
colors ja vells tenyint la primavera
d'un to ja antic i un conegut estil.

Sant Jordi ve. I un llibre i una rosa
damunt l'amor ja vell encara posa.
I llessamins florits d'un altre abril