8

NEGRA ÉS LA NIT, I CAP ESTEL S'AFUA



A la Roser Morera, que torna al Zaire



Negra és la nit, i ni un estel s'afua
pel cel orbat i brut, fet tripijoc
i mercadeig del món, sempre a la cua
dels ors, encens i mirres de baix joc.

I, perduda endemig de la corrua
dels vells camins que mai no van enlloc,
una noia tan bella que cornua
en la seva negror espera a poc.

I tot de cop ve que li arriba l'hora,
i un negre i bell infant perneja i plora
en la nuesa pura del seu si.

I la gent que, passant, el camí mena
uns als altres es diuen: "S'anomena
Emmanuel-nascut-ran-del-camí"